GRAND DICTIONNAIRE LATIN OLIVETTI

Déclinaison / Conjugueur latin


 Chercher dans les formes fléchies


fastīdĭo - Diathèse active

(fastīdĭo, fastīdis, fastidii, fastīdīre, fastiditum)

verbe transitif e intransitif IV conjugaison

Voir la traduction de ce mot



FORME ACTIVE:
INDICATIF
PRÉSENT
 I sing. fastīdĭo
 II sing. fastīdis
 III sing. fastīdit
 I plur. fastīdīmus
 II plur. fastīdītis
 III plur. fastīdĭunt
IMPARFAIT
 I sing. fastīdiēbam
 II sing. fastīdiēbas
 III sing. fastīdiēbat
 I plur. fastīdiebāmus
 II plur. fastīdiebātis
 III plur. fastīdiēbant
FUTUR SIMPLE
 I sing. fastīdĭam
 II sing. fastīdĭes
 III sing. fastīdĭet
 I plur. fastīdiēmus
 II plur. fastīdiētis
 III plur. fastīdĭent
PARFAIT
 I sing. fastidii o fastidivi
 II sing. fastidiisti o fastidivisti
 III sing. fastidiit o fastidivit
 I plur. fastidiĭmus o fastidivĭmus
 II plur. fastidiistis o fastidivistis
 III plur. fastidiērunt o fastidivērunt, ēre
PLUS-QUE-PARFAIT
 I sing. fastidiĕram o fastidivĕram
 II sing. fastidiĕras o fastidivĕras
 III sing. fastidiĕrat o fastidivĕrat
 I plur. fastidierāmus o fastidiverāmus
 II plur. fastidierātis o fastidiverātis
 III plur. fastidiĕrant o fastidivĕrant
FUTUR ANTÉRIEUR
 I sing. fastidiĕro o fastidivĕro
 II sing. fastidiĕris o fastidivĕris
 III sing. fastidiĕrit o fastidivĕrit
 I plur. fastidierĭmus o fastidiverĭmus
 II plur. fastidierĭtis o fastidiverĭtis
 III plur. fastidiĕrint o fastidivĕrint
SUBJONCTIF
PRÉSENT
 I sing. fastīdĭam
 II sing. fastīdĭas
 III sing. fastīdĭat
 I plur. fastīdiāmus
 II plur. fastīdiātis
 III plur. fastīdĭant
IMPARFAIT
 I sing. fastīdīrem
 II sing. fastīdīres
 III sing. fastīdīret
 I plur. fastīdirēmus
 II plur. fastīdirētis
 III plur. fastīdīrent
PARFAIT
 I sing. fastidiĕrim o fastidivĕrim
 II sing. fastidiĕris o fastidivĕris
 III sing. fastidiĕrit o fastidivĕrit
 I plur. fastidierĭmus o fastidiverĭmus
 II plur. fastidierĭtis o fastidiverĭtis
 III plur. fastidiĕrint o fastidivĕrint
PLUS-QUE-PARFAIT
 I sing. fastidiissem o fastidivissem
 II sing. fastidiisses o fastidivisses
 III sing. fastidiisset o fastidivisset
 I plur. fastidiissēmus o fastidivissēmus
 II plur. fastidiissētis o fastidivissētis
 III plur. fastidiissent o fastidivissent
IMPÉRATIF
PRÉSENT
 II sing. fastīdi
 II plur. fastīdīte
FUTUR
 II sing. fastīdīto
 III sing. fastīdīto
 II plur. fastīditōte
 III plur. fastīdiunto
PARTICIPE
PRÉSENT
 fastīdiens, –ientis
FUTUR
 fastiditūrūs, –a, –ūm
INFINITIF
PRÉSENT
 fastīdīre
PARFAIT
 fastidiisse o fastidivisse
FUTUR
 Singolare: fastiditūrūm, –am, –ūm esse
 Plurale: fastiditūros, –as, –a esse
GERUNDIF
 Génitif: fastīdiendi
 Datif: fastīdiendo
 Accusatif: ad fastīdiendum
 Ablatif: fastīdiendo
SUPIN
 fastiditum

Voir la forme passive de ce verbe

<<  fastīdĭlĭtĕr fastīdĭor  >>

Parcourir le dictionnaire

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z


Parcourir les dictionnaire latin à partir de:



{{ID:FASTIDIO100}} ---CACHE---