GRAND DICTIONNAIRE LATIN OLIVETTI

Déclinaison / Conjugueur latin


 Chercher dans les formes fléchies


incŭbo - Diathèse active

(incŭbo, incŭbas, incubui, incŭbāre, incubitum)

verbe transitif e intransitif I conjugaison

Voir la traduction de ce mot



FORME ACTIVE:
INDICATIF
PRÉSENT
 I sing. incŭbo
 II sing. incŭbas
 III sing. incŭbat
 I plur. incŭbāmus
 II plur. incŭbātis
 III plur. incŭbant
IMPARFAIT
 I sing. incŭbābam
 II sing. incŭbābas
 III sing. incŭbābat
 I plur. incŭbabāmus
 II plur. incŭbabātis
 III plur. incŭbābant
FUTUR SIMPLE
 I sing. incŭbābo
 II sing. incŭbābis
 III sing. incŭbābit
 I plur. incŭbabĭmus
 II plur. incŭbabĭtis
 III plur. incŭbābunt
PARFAIT
 I sing. incubui o incubavi
 II sing. incubuisti o incubavisti
 III sing. incubuit o incubavit
 I plur. incubuĭmus o incubavĭmus
 II plur. incubuistis o incubavistis
 III plur. incubuērunt o incubavērunt, ēre
PLUS-QUE-PARFAIT
 I sing. incubuĕram o incubavĕram
 II sing. incubuĕras o incubavĕras
 III sing. incubuĕrat o incubavĕrat
 I plur. incubuerāmus o incubaverāmus
 II plur. incubuerātis o incubaverātis
 III plur. incubuĕrant o incubavĕrant
FUTUR ANTÉRIEUR
 I sing. incubuĕro o incubavĕro
 II sing. incubuĕris o incubavĕris
 III sing. incubuĕrit o incubavĕrit
 I plur. incubuerĭmus o incubaverĭmus
 II plur. incubuerĭtis o incubaverĭtis
 III plur. incubuĕrint o incubavĕrint
SUBJONCTIF
PRÉSENT
 I sing. incŭbem
 II sing. incŭbes
 III sing. incŭbet
 I plur. incŭbēmus
 II plur. incŭbētis
 III plur. incŭbent
IMPARFAIT
 I sing. incŭbārem
 II sing. incŭbāres
 III sing. incŭbāret
 I plur. incŭbarēmus
 II plur. incŭbarētis
 III plur. incŭbārent
PARFAIT
 I sing. incubuĕrim o incubavĕrim
 II sing. incubuĕris o incubavĕris
 III sing. incubuĕrit o incubavĕrit
 I plur. incubuerĭmus o incubaverĭmus
 II plur. incubuerĭtis o incubaverĭtis
 III plur. incubuĕrint o incubavĕrint
PLUS-QUE-PARFAIT
 I sing. incubuissem o incubavissem
 II sing. incubuisses o incubavisses
 III sing. incubuisset o incubavisset
 I plur. incubuissēmus o incubavissēmus
 II plur. incubuissētis o incubavissētis
 III plur. incubuissent o incubavissent
IMPÉRATIF
PRÉSENT
 II sing. incŭba
 II plur. incŭbāte
FUTUR
 II sing. incŭbāto
 III sing. incŭbāto
 II plur. incŭbatōte
 III plur. incŭbanto
PARTICIPE
PRÉSENT
 incŭbans, –antis
FUTUR
 incubitūrūs, –a, –ūm
INFINITIF
PRÉSENT
 incŭbāre
PARFAIT
 incubuisse o incubavisse
FUTUR
 Singolare: incubitūrūm, –am, –ūm esse
 Plurale: incubitūros, –as, –a esse
GERUNDIF
 Génitif: incŭbandi
 Datif: incŭbando
 Accusatif: ad incŭbandum
 Ablatif: incŭbando
SUPIN
 incubitum

Voir la forme passive de ce verbe

<<  incŭbo incŭbor  >>

Parcourir le dictionnaire

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z


Parcourir les dictionnaire latin à partir de:



{{ID:INCUBO200}} ---CACHE---