Déclinaison / Conjugueur latin
SINGULIER |
Nom. | perdīvĕs |
Gen. | perdivitis |
Dat. | perdiviti |
Acc. | perdivitem |
Abl. | perdiviti |
Voc. | perdīvĕs |
PLURIEL |
Nom. | perdivites |
Gen. | perdivitĭum |
Dat. | perdivitĭbus |
Acc. | perdivites |
Abl. | perdivitĭbus |
Voc. | perdivites |
SINGULIER |
Nom. | perdīvĕs |
Gen. | perdivitis |
Dat. | perdiviti |
Acc. | perdivitem |
Abl. | perdiviti |
Voc. | perdīvĕs |
PLURIEL |
Nom. | perdivites |
Gen. | perdivitĭum |
Dat. | perdivitĭbus |
Acc. | perdivites |
Abl. | perdivitĭbus |
Voc. | perdivites |
SINGULIER |
Nom. | perdīvĕs |
Gen. | perdivitis |
Dat. | perdiviti |
Acc. | perdīvĕs |
Abl. | perdiviti |
Voc. | perdīvĕs |
PLURIEL |
Nom. | perdivitĭa |
Gen. | perdivitĭum |
Dat. | perdivitĭbus |
Acc. | perdivitĭa |
Abl. | perdivitĭbus | |