Déclinaison / Conjugueur latin
pervulgo - Diathèse active
(pervulgo, pervulgas, pervulgavi, pervulgāre, pervulgatum)
verbe transitif I conjugaison
Voir la traduction de ce mot
| PRÉSENT |
| I sing. | pervulgo |
| II sing. | pervulgas |
| III sing. | pervulgat |
| I plur. | pervulgāmus |
| II plur. | pervulgātis |
| III plur. | pervulgant |
| IMPARFAIT |
| I sing. | pervulgābam |
| II sing. | pervulgābas |
| III sing. | pervulgābat |
| I plur. | pervulgabāmus |
| II plur. | pervulgabātis |
| III plur. | pervulgābant |
| FUTUR SIMPLE |
| I sing. | pervulgābo |
| II sing. | pervulgābis |
| III sing. | pervulgābit |
| I plur. | pervulgabĭmus |
| II plur. | pervulgabĭtis |
| III plur. | pervulgābunt |
| PARFAIT |
| I sing. | pervulgavi |
| II sing. | pervulgavisti |
| III sing. | pervulgavit |
| I plur. | pervulgavĭmus |
| II plur. | pervulgavistis |
| III plur. | pervulgavērunt, pervulgavēre |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | pervulgavĕram |
| II sing. | pervulgavĕras |
| III sing. | pervulgavĕrat |
| I plur. | pervulgaverāmus |
| II plur. | pervulgaverātis |
| III plur. | pervulgavĕrant |
| FUTUR ANTÉRIEUR |
| I sing. | pervulgavĕro |
| II sing. | pervulgavĕris |
| III sing. | pervulgavĕrit |
| I plur. | pervulgaverĭmus |
| II plur. | pervulgaverĭtis |
| III plur. | pervulgavĕrint |
| PRÉSENT |
| I sing. | pervulgem |
| II sing. | pervulges |
| III sing. | pervulget |
| I plur. | pervulgēmus |
| II plur. | pervulgētis |
| III plur. | pervulgent |
| IMPARFAIT |
| I sing. | pervulgārem |
| II sing. | pervulgāres |
| III sing. | pervulgāret |
| I plur. | pervulgarēmus |
| II plur. | pervulgarētis |
| III plur. | pervulgārent |
| PARFAIT |
| I sing. | pervulgavĕrim |
| II sing. | pervulgavĕris |
| III sing. | pervulgavĕrit |
| I plur. | pervulgaverĭmus |
| II plur. | pervulgaverĭtis |
| III plur. | pervulgavĕrint |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | pervulgavissem |
| II sing. | pervulgavisses |
| III sing. | pervulgavisset |
| I plur. | pervulgavissēmus |
| II plur. | pervulgavissētis |
| III plur. | pervulgavissent |
| IMPÉRATIF |
| PRÉSENT |
| II sing. | pervulga |
| II plur. | pervulgāte |
| FUTUR |
| II sing. | pervulgāto |
| III sing. | pervulgāto |
| II plur. | pervulgatōte |
| III plur. | pervulganto |
 |
| PARTICIPE |
| PRÉSENT |
| pervulgans, antis |
| FUTUR |
| pervulgatūrūs, a, ūm |
| INFINITIF |
| PRÉSENT |
| pervulgāre |
| PARFAIT |
| pervulgavisse |
| FUTUR |
| Singolare: | pervulgatūrūm, am, ūm esse |
| Plurale: | pervulgatūros, as, a esse |
| GERUNDIF |
| Génitif: | pervulgandi |
| Datif: | pervulgando |
| Accusatif: | ad pervulgandum |
| Ablatif: | pervulgando |
| SUPIN |
| pervulgatum |
Voir la forme passive de ce verbe
Parcourir le dictionnaire
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
{{ID:PERVULGO100}}
---CACHE---
|
Visitez nos sites:
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
|
Ën piemontèis
|