GRAND DICTIONNAIRE LATIN OLIVETTI

Déclinaison / Conjugueur latin


 Chercher dans les formes fléchies


rĕsĕco - Diathèse active

(rĕsĕco, rĕsĕcas, resecui, rĕsĕcāre, resectum)

verbe transitif I conjugaison

Voir la traduction de ce mot



FORME ACTIVE:
INDICATIF
PRÉSENT
 I sing. rĕsĕco
 II sing. rĕsĕcas
 III sing. rĕsĕcat
 I plur. rĕsĕcāmus
 II plur. rĕsĕcātis
 III plur. rĕsĕcant
IMPARFAIT
 I sing. rĕsĕcābam
 II sing. rĕsĕcābas
 III sing. rĕsĕcābat
 I plur. rĕsĕcabāmus
 II plur. rĕsĕcabātis
 III plur. rĕsĕcābant
FUTUR SIMPLE
 I sing. rĕsĕcābo
 II sing. rĕsĕcābis
 III sing. rĕsĕcābit
 I plur. rĕsĕcabĭmus
 II plur. rĕsĕcabĭtis
 III plur. rĕsĕcābunt
PARFAIT
 I sing. resecui o resecavi
 II sing. resecuisti o resecavisti
 III sing. resecuit o resecavit
 I plur. resecuĭmus o resecavĭmus
 II plur. resecuistis o resecavistis
 III plur. resecuērunt o resecuērunt, ēre
PLUS-QUE-PARFAIT
 I sing. resecuĕram o resecavĕram
 II sing. resecuĕram o resecavĕram
 III sing. resecuĕrat o resecavĕrat
 I plur. resecuerāmus o resecaverāmus
 II plur. resecuerātis o resecaverātis
 III plur. resecuĕrant o resecavĕrant
FUTUR ANTÉRIEUR
 I sing. resecuĕro o resecavĕro
 II sing. resecuĕris o resecavĕris
 III sing. resecuĕrit o resecavĕrit
 I plur. resecuerĭmus o resecaverĭmus
 II plur. resecuerĭtis o resecaverĭtis
 III plur. resecuĕrint o resecavĕrint
SUBJONCTIF
PRÉSENT
 I sing. rĕsĕcem
 II sing. rĕsĕces
 III sing. rĕsĕcet
 I plur. rĕsĕcēmus
 II plur. rĕsĕcētis
 III plur. rĕsĕcent
IMPARFAIT
 I sing. rĕsĕcārem
 II sing. rĕsĕcāres
 III sing. rĕsĕcāret
 I plur. rĕsĕcarēmus
 II plur. rĕsĕcarētis
 III plur. rĕsĕcārent
PARFAIT
 I sing. resecuĕrim o resecavĕrim
 II sing. resecuĕris o resecavĕris
 III sing. resecuĕrit o resecavĕrit
 I plur. resecuerĭmus o resecaverĭmus
 II plur. resecuerĭtis o resecaverĭtis
 III plur. resecuĕrint o resecavĕrint
PLUS-QUE-PARFAIT
 I sing. resecuissem o resecavissem
 II sing. resecuisses o resecavisses
 III sing. resecuisset o resecavisset
 I plur. resecuissēmus o resecavissēmus
 II plur. resecuissētis o resecavissētis
 III plur. resecuissent o resecavissent
IMPÉRATIF
PRÉSENT
 II sing. rĕsĕca
 II plur. rĕsĕcāte
FUTUR
 II sing. rĕsĕcāto
 III sing. rĕsĕcāto
 II plur. rĕsĕcatōte
 III plur. rĕsĕcanto
PARTICIPE
PRÉSENT
 rĕsĕcans, –antis
FUTUR
 resectūrūs o resecatūrūs, –a, –ūm
INFINITIF
PRÉSENT
 rĕsĕcāre
PARFAIT
 resecuisse o resecavisse
FUTUR
 Singolare: resectūrūm o resecatūrūm, –am, –ūm esse
 Plurale: resectūros o resecatūros, –as, –a esse
GERUNDIF
 Génitif: rĕsĕcandi
 Datif: rĕsĕcando
 Accusatif: ad rĕsĕcandum
 Ablatif: rĕsĕcando
SUPIN
 resectum o resecatum

Voir la forme passive de ce verbe

<<  rĕsĕcans rĕsĕcor  >>

Parcourir le dictionnaire

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z


Parcourir les dictionnaire latin à partir de:



{{ID:RESECO100}} ---CACHE---