Déclinaison / Conjugueur latin
contessĕro - Diathèse active
(contessĕro, contessĕras, contessĕrāre, contesseravi)
verbe intransitif I conjugaison
Voir la traduction de ce mot
| PRÉSENT |
| I sing. | contessĕro |
| II sing. | contessĕras |
| III sing. | contessĕrat |
| I plur. | contessĕrāmus |
| II plur. | contessĕrātis |
| III plur. | contessĕrant |
| IMPARFAIT |
| I sing. | contessĕrābam |
| II sing. | contessĕrābas |
| III sing. | contessĕrābat |
| I plur. | contessĕrabāmus |
| II plur. | contessĕrabātis |
| III plur. | contessĕrābant |
| FUTUR SIMPLE |
| I sing. | contessĕrābo |
| II sing. | contessĕrābis |
| III sing. | contessĕrābit |
| I plur. | contessĕrabĭmus |
| II plur. | contessĕrabĭtis |
| III plur. | contessĕrābunt |
| PARFAIT |
| I sing. | contesseravi |
| II sing. | contesseravisti |
| III sing. | contesseravit |
| I plur. | contesseravĭmus |
| II plur. | contesseravistis |
| III plur. | contesseravērunt, contesseravēre |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | contesseravĕram |
| II sing. | contesseravĕras |
| III sing. | contesseravĕrat |
| I plur. | contesseraverāmus |
| II plur. | contesseraverātis |
| III plur. | contesseravĕrant |
| FUTUR ANTÉRIEUR |
| I sing. | contesseravĕro |
| II sing. | contesseravĕris |
| III sing. | contesseravĕrit |
| I plur. | contesseraverĭmus |
| II plur. | contesseraverĭtis |
| III plur. | contesseravĕrint |
| PRÉSENT |
| I sing. | contessĕrem |
| II sing. | contessĕres |
| III sing. | contessĕret |
| I plur. | contessĕrēmus |
| II plur. | contessĕrētis |
| III plur. | contessĕrent |
| IMPARFAIT |
| I sing. | contessĕrārem |
| II sing. | contessĕrāres |
| III sing. | contessĕrāret |
| I plur. | contessĕrarēmus |
| II plur. | contessĕrarētis |
| III plur. | contessĕrārent |
| PARFAIT |
| I sing. | contesseravĕrim |
| II sing. | contesseravĕris |
| III sing. | contesseravĕrit |
| I plur. | contesseraverĭmus |
| II plur. | contesseraverĭtis |
| III plur. | contesseravĕrint |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | contesseravissem |
| II sing. | contesseravisses |
| III sing. | contesseravisset |
| I plur. | contesseravissēmus |
| II plur. | contesseravissētis |
| III plur. | contesseravissent |
| IMPÉRATIF |
| PRÉSENT |
| II sing. | contessĕra |
| II plur. | contessĕrāte |
| FUTUR |
| II sing. | contessĕrāto |
| III sing. | contessĕrāto |
| II plur. | contessĕratōte |
| III plur. | contessĕranto |
 |
| PARTICIPE |
| PRÉSENT |
| contessĕrans, antis |
| FUTUR |
| |
| INFINITIF |
| PRÉSENT |
| contessĕrāre |
| PARFAIT |
| contesseravisse |
| FUTUR |
| Singolare: | |
| Plurale: | |
| GERUNDIF |
| Génitif: | contessĕrandi |
| Datif: | contessĕrando |
| Accusatif: | ad contessĕrandum |
| Ablatif: | contessĕrando |
| SUPIN |
| |
Parcourir le dictionnaire
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
{{ID:CONTESSERO100}}
---CACHE---
|
Visitez nos sites:
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
|
Ën piemontèis
|