Déclinaison / Conjugueur latin
| PRÉSENT |
| I sing. | dēnormo |
| II sing. | dēnormas |
| III sing. | dēnormat |
| I plur. | dēnormāmus |
| II plur. | dēnormātis |
| III plur. | dēnormant |
| IMPARFAIT |
| I sing. | dēnormābam |
| II sing. | dēnormābas |
| III sing. | dēnormābat |
| I plur. | dēnormabāmus |
| II plur. | dēnormabātis |
| III plur. | dēnormābant |
| FUTUR SIMPLE |
| I sing. | dēnormābo |
| II sing. | dēnormābis |
| III sing. | dēnormābit |
| I plur. | dēnormabĭmus |
| II plur. | dēnormabĭtis |
| III plur. | dēnormābunt |
| PARFAIT |
| I sing. | denormavi |
| II sing. | denormavisti |
| III sing. | denormavit |
| I plur. | denormavĭmus |
| II plur. | denormavistis |
| III plur. | denormavērunt, denormavēre |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | denormavĕram |
| II sing. | denormavĕras |
| III sing. | denormavĕrat |
| I plur. | denormaverāmus |
| II plur. | denormaverātis |
| III plur. | denormavĕrant |
| FUTUR ANTÉRIEUR |
| I sing. | denormavĕro |
| II sing. | denormavĕris |
| III sing. | denormavĕrit |
| I plur. | denormaverĭmus |
| II plur. | denormaverĭtis |
| III plur. | denormavĕrint |
| PRÉSENT |
| I sing. | dēnormem |
| II sing. | dēnormes |
| III sing. | dēnormet |
| I plur. | dēnormēmus |
| II plur. | dēnormētis |
| III plur. | dēnorment |
| IMPARFAIT |
| I sing. | dēnormārem |
| II sing. | dēnormāres |
| III sing. | dēnormāret |
| I plur. | dēnormarēmus |
| II plur. | dēnormarētis |
| III plur. | dēnormārent |
| PARFAIT |
| I sing. | denormavĕrim |
| II sing. | denormavĕris |
| III sing. | denormavĕrit |
| I plur. | denormaverĭmus |
| II plur. | denormaverĭtis |
| III plur. | denormavĕrint |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | denormavissem |
| II sing. | denormavisses |
| III sing. | denormavisset |
| I plur. | denormavissēmus |
| II plur. | denormavissētis |
| III plur. | denormavissent |
| IMPÉRATIF |
| PRÉSENT |
| II sing. | dēnorma |
| II plur. | dēnormāte |
| FUTUR |
| II sing. | dēnormāto |
| III sing. | dēnormāto |
| II plur. | dēnormatōte |
| III plur. | dēnormanto |
 |
| PARTICIPE |
| PRÉSENT |
| dēnormans, antis |
| FUTUR |
| denormatūrūs, a, ūm |
| INFINITIF |
| PRÉSENT |
| dēnormāre |
| PARFAIT |
| denormavisse |
| FUTUR |
| Singolare: | denormatūrūm, am, ūm esse |
| Plurale: | denormatūros, as, a esse |
| GERUNDIF |
| Génitif: | dēnormandi |
| Datif: | dēnormando |
| Accusatif: | ad dēnormandum |
| Ablatif: | dēnormando |
| SUPIN |
| denormatum |
Voir la forme passive de ce verbe
Parcourir le dictionnaire
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
{{ID:DENORMO100}}
---CACHE---
|
Visitez nos sites:
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
|
Ën piemontèis
|